El nostre mal no vol soroll. Qui oli remena, els dits se n'unta. L'oasi català. Qui dia passa, any empeny. Tot per dir que millor que no alcem la veu, no ens signifiquem i evitem l'enfrontament, no sigui que prenguem mal. La confrontació política i la contraposició d'ideologies sovint han tingut mala premsa al nostre país; més val que les evitem si volem tenir la festa en pau. Al poder no li interessa que se'l qüestioni. Si canviar les coses implica conflicte, millor deixar-ho tot tal com està. En aquest assaig, el politòleg Toni Rodon* combat la idea que la confrontació és negativa i ens anima a mirar més enllà i veure el conflicte polític com una eina imprescindible per, aixecant una mica de pols, fer avançar la societat.

Sovint veiem la relació entre Europa i Àfrica com un fenomen modern, lligat al colonialisme. I si pensem en la presència de població d’origen africà a Europa, segurament la concebem com un procés migratori recent.

En aquest llibre, Olivette Otele ens ajuda a desmuntar aquests tòpics. Per una banda, presenta un seguit de personatges que al llarg de la història han viscut entre els dos continents. Per l’altra, analitza com aquesta presència ha determinat la concepció que des d’Europa s’ha creat de la població, els costums i la identitat dels africans. Així, a partir de l’exploració d’una història que durant molt de temps s’ha deixat de banda, l’autora posa llum a qüestions que segueixen molt vives en ple segle xxi: racisme, identitat, ciutadania, poder i resiliència.

Quina és la relació entre les dones i la literatura? Quines possibilitats han tingut les dones de publicar, ser llegides i ser reconegudes com a escriptores al llarg de la història? Quines autores catalanes han sigut oblidades injustament al llarg de la història? Aquest llibre aplega les conferències que diverses autores van fer per a l’Institut de Ciències de l’Educació durant els anys vuitanta, intentant donar resposta a aquestes preguntes. Preguntes que eren vàlides aleshores i que ho segueixen sent actualment.

Andreu Nin és conegut sobretot pel seu paper polític com a líder del Partit Obrer d’Unificació Marxista durant la 2a República i la Guerra Civil Espanyola. A la dècada de 1920, però, establert a Moscú, fou un dels principals dirigents de la Internacional Sindical Roja i aprofità per traduir al català alguns clàssics de la literatura russa com Dostoievski o Tolstoi.

Pelai Pagès, historiador de la Universitat de Barcelona i principal expert en la figura d’Andreu Nin, ha recopilat els articles que publicà Nin durant els seus anys a l’URSS (1921-1930), els quals mostren la seva visió sobre temes tan diversos com el sindicalisme, la Revolució Russa, la irrupció del feixisme a Itàlia, l’anarquisme a Catalunya, la dictadura de Primo de Rivera, la literatura russa o la qüestió nacional catalana.

En aquest volum es presenta el primer dels poemaris de Gabriel Ferrater, publicat per primer cop l’any 1960, acompanyat de les il·lustracions d’Alba Domingo i pròleg de Fina Masdéu, Dra. en Filologia Catalana.